Dissabte de concurs etern?

Dissabte 4 d'Octubre, els Marrecs serem al concurs de castells de Tarragona, una diada diferent, que amb el temps ens hem adonat que cal encarar de forma molt diferent a les altres.
Però del que voldria parlar no es de com encarar-ho, si no d'alguns problemes que veig al format de dissabte (alguns també existents al de diumenge).

Dissabte, 18 colles serem a la Tarraco Arena, disposades a fer els nostres millors castells, i aquí i tenim el primer problema, les normatives de dissabte no preveien la pujada de nivell de la majoria d'aquestes colles, i va deixar el tall per actuar en solitari com al 2012, a partir del 3d8. Molts ja veien fa dies que aquest tall podria ser insuficient per a una durada lògica de la diada, l'organització de moment no ha tingut cintura i dia d'avui  les coses segueixen igual, tot i que crec que en pocs dies ho canviaran i posaran el tall a 2d8f.
Tirant de pronòstic propi, diria que amb la norma actual, d'actuacions en solitari tindrem:

Xicots 3d8 2d8f i depenent dels assajos 5d8
Marrecs 3d8 i 2d8f
Gausacs 3d8 i 2d8f
Xics 3d8 i 2d8f
Moixiganguers 3d8 i 2d8f
Sagals 3d8 i 2d8f
SPiSP 3d8
Lleida 3d8 i potser 2d8f
Castellers de Terrassa podria provar el 3d8
i no descartaria que poble sec i Bordegassos també el provessin.

Això ens donaria en el millor dels casos 19 castells en ronda individual i en el pitjor 14, que un cop i sumem els 7 torns de rondes conjuntes , ens n'anem  a un concurs que estarà entre 21 i 26 torns de castell, o sigui l'equivalent a una actuació entre 7 i 9 colles (sense rondes de repetició), sembla una bogeria veritat?
Jo també ho crec, i tot i que marrecs perdríem una ronda en solitari, cec que la solució seria passar el 3d8 a ronda conjunta. Això disminuiria les actuacions en solitari  a un numero entre 6 i 8, per tant  entre 13 i 15 torns de castell, equivalent a una actuació de 4 o 5 colles (sense rondes de repetició). Sembla molt mes raonable i àgil, veritat?
Això també donaria opció a poder arreglar una altre cosa que veig il·lògica, i es que a la tercera ronda deixa d'haver-hi 2 torns de ronda conjunta i passa a 1, perquè? no ho entenc, que te de diferent la ronda 3 de la 2 o la 1? aquest canvi a les rondes 4 i 5 quant ja hi haurà colles que tindran els seus 3 castells fets i hauran acabat, ho entenc, però a la ronda 3? a la ronda 3 totes les colles actuarem i podríem trobar-nos fàcilment amb 18 castells construint-se a l'hora , una cosa es una ronda conjunta i un altre es fer una simulació de la Candela.

El Restaurant Les palmeres (Palafrugell)

El Restaurant Les Palmeres, també conegut com a Can Quim, és al centre de Palafrugell. 

Si sóc sincer, el primer cop que hi varem anar, va ser totalment casual, ni el nom, ni l'entrada principal, amb uns tendals verds d'una altra època, convidaven a entrar-hi, però el fet de tenir pàrquing propi i que se'ns feia tard, va fer que ens decidíssim a menjar-hi.

Però no us parlaré d'aquest primer cop que hi vaig anar, ja que fa temps i no seria gaire precís, ho faré del segon, que ja no hi vaig anar de manera casual.  

A l'entrar sembla que entris en un bar, però unes passes endins, ja ets a un menjador molt més acollidor del que s’havia vist fins el moment. Per la par de darrera tenen una entrada des d’una plaça comunitaria (eus aquí el perquè del nom del restaurant) la plaça de les palmeres, en aquesta plaça tranquil·la hi tenen una bonica, amplia i oberta terrassa, i molt a prop de la terrassa hi ha un parc infantil, perfecte per aquells comensals que hi vagina amb nens de 5 a 10 anys, amb unes palmeres que acaben de treure dubtes sobre el nom del restaurant

  

Decidim menjar al menjador interior, encara no fa temps de terrasses, un cop a taula i amb trona pel nen (no tots els restaurants en tenen) ens porten la carta, amb 2 opcions, l'opció de menjar de carta, i el menú del dia, per 16€ begudes a part, amb opció d'escollir entre 29 primers , 7 segons i 31 postres (cal aclarir que es diumenge).

                                  

                

Escollim l'opció de menú, ens passem una estona per escollir, menjant les olives que ens han portat d'aperitiu, i finalment ens decidim per una amanida de rúcula pernil i parmesà i per carn de perol patata i ou.

L'amanida, bé, és una amanida, això sí, amb el toc del pernil deshidratat que al ser cruixent li dona una gràcia especial, que fa que no sigui una amanida totalment plana. La carn de perol (foto de sobre) és un pastis de carn de perol patata i ou acompanyat d'una amanideta, bo perquè sí, tendre  i amb molt de gust, em va semblar un plat senzill i rodo.

De segon varem optar per el turbot amb carbassa i cebetes, i la cua de bou al vi negre. 

El turbot servit de manera senzilla, amb un acompanyament senzill que li deixava tot el protagonisme al peix, protagonisme que aprofitava gràcies a un bon punt de cocció, potser i faltava un punt de salt, pro el plat era bo i generós.

I la cua de bou al vi negre, estava espectacular, tot i la generositat del plat no enpalagava , i entrava molt bé, potser tenia un excés d'acompanyaments, puré de carbassa patatetes, pure de patates cebetes i un espàrrec, per separat tot era molt bo, però feia difícil la barreja.

Els postres son a l'antiga, un munt de pastissos casolans, exposats a la barra i que fan caure la goteta de bava. Després de passejar-nos per la barra, ens varem decidir per un pastis de full amb fruits vermells i un pastis de plàtan i ratafia, tots dos molt recomanables, sobretot el de plàtan i ratafia

Tot ho varem acompanyar amb aigua, un vi de la casa molt correcte i un café. 20€ per barba ben invertits

El servei molt atent, i adequat al tipus de restaurant, un restaurant casolà, familiar, sense pretensions, però amb molt bona cuina, també casolana. Estic convençut que és un restaurant molt ben valorat per la gent de Palafrugell.

Valoració:

Recomanable

(Calificacions possibles:Molt recomanable, recomanable, be, s'hi pot anar, buffff)

Restaurant Pizzeria Quo Vadis (Salt)

Aquest cop el restaurant serà força diferent dels anteriors, no cal que ens convertim en un blog sibarita, aquesta vegada el restaurant és una pizzeria, pizzeria a domicili.
Quo vadis es una pizzeria de Salt, situada al carrer Francesc Macià   , i regentada per la pizzera italiana, i filla de pizzers, Serena Formiglio.

Si observeu la carta veureu un apartat de pizzes premiades en diferents campionats diferents, i és que la Serena, tot i ser jove, no acaba de començar en això de les pizzes.

Les pizzes son d'un tamany raonable, per a dues persones, amb una massa fina que prepara ella mateixa (Aquest és un element especialment cuidat en la nostra pizzeria, la nostra increíble barreja de tres farines diferents i el temps perfecte de fermentació, fan de la nostra massa que sigui especial i única, premiada a Itàlia com a millor massa).
Us haig de dir que després d'haver provat aquestes pizzes, no n'he demanat de cap altre pizzeria per emportar, a casa ens han conquistat, i a sobre ens hi podem arribar a peu. Les Melosa, Sapori d'autunno, Maiella i Mamilú, fan que siguem incapaços de pensar en agafar-ne una de diferent, bonissimes, suaus, impresionants i d'una qualitat altissima, sobretot si pensem que és un restaurant de pizzes per emportar.

Totes les pizzes tenen un preu entre 7 i 12€ excepte la Frutti de bosco, que puja a 20€, aquesta ultima sorprèn el preu, i no us puc dir si val la pena, perquè em costa pensar en gastar-me això en una pizza, i encara no l'he provat, ara, si et mires els ingredients, ja saps que és el que fa pujar el preu (crema de trufa blanca).

El servei a domicili, val 1€ i mig, pel meu gust molt millor això que els que ofereixen 2x1 si vas al local, com a mínim no tens la sensació que t'estan fotent si demanes que te la portin. Quan arriba a casa sol venir acompanyada d'una bossa de ganxitos.

Et recomano però que si pots vagis a buscar-la al local, el servei és molt amable i a més te uns sofàs per a que l'espera sigui mes còmode, també  hi pots descobrir tot de productes italians i observar el reguitzell de premis que acumula.

Si un dia ets a casa sense ganes de cuinar , proba-ho, per mi va ser un descobriment.

Valoració:
Recomanable

(Calificacions possibles:Molt recomanable, recomanable, be, s'hi pot anar, buffff)

El restaurant Bruixes de Burriac (Altafulla)

Bruixes de Burriac es el restaurant de l' Hotel Gran claustre , que està situat a Altafulla (Tarragona).


El restaurant te accés des de l'Hotel, però també te entrada directa des del carrer, un cop a dins, et trobaràs amb una decoració que barreja l'antiguitat de les seves parets, amb la modernitat  dels complements, ho fa d'una manera molt encertada i amb una il·luminació baixa, que converteix el lloc en íntim i acollidor.
El dia que hi varem anar, només tenien 4 taules ocupades, cosa  normal en un lloc costaner en ple mes de Gener, per tant la tranquil·litat estava assegurada, i el personal molt atent i discret ajudava a que tot fos idoni per començar a menjar.


En un principi aviem decidit menjar fora de l'hotel, ja que segons la web l'única opció del restaurant era menjar el que ells en diuen de carta ( selecció de plats a escollir entre més de 25 elaborades propostes gastronòmiques de la nostra zona.Preu: 39 € per persona (IVA inclòs). Inclou 1 entrant + 1 segons + 1 postre (tots ells a escollir). Begudes no incloses.) i ho trobàvem una mica excessiu, però un cop allà, varem veure que tot i ser cap de setmana, suposem que perquè era temporada baixa, també i havia l'opció de fer el menú de temporada (selecció de productes locals del temps. Preu: 28 € per persona (IVA inclòs). Inclou 1 entrant + 1 segon + 1 postre (tots a escollir) + aigua + copa de vi.) ja ho se, tampoc es econòmic però que carai estem de celebració.

Malauradament el dia que hi varem anar no tenia pensat fer el blog i per tan no em vaig apuntar els plats que varem menjar, i me'n recordo d'una manera molt casolana, però tenia ganes de parlar d'aquest restaurant. Per començar ens varen portar uns interessants snacks, per matar l'espera dels plats, com a entrants varem menjar un paté casolà i una mena de saltejat de verdures i de segon un arròs i una mena de farcell de de col amb pollastre, la veritat es que tot deliciós, varem gaudir molt de l'àpat, menció especial per l'arròs, en paraules de la meva acompanyant "crec que es el millor arròs que he provat mai" , el paté estava bonissin amb una presentació excepcional i uns acompanyaments de fruits secs i una salsa dolça que feien pujar el sabor de manera espectacular, els primers en menjàvem la meitat i després ens canviàvem el plat, un cop vaig provar el paté vaig estar apunt de negar-me a fer el canvi. Els altres dos plats no em varen aixecar tanta admiració, potser per això no els recordo tant, però no treu que eren molt bons, al igual que 2 excepcionals postres, un de dolç i un de àcid (com gairebé sempre, jo aposto per l'àcid i la meva parella per el dolç, sovint dominat per la xocolata) .
Perdoneu lo poc explícit que sóc, però volia parlar d'un restaurant en el que varem pagar 30€ per cap on  només entrava una copa, i tot i així en varem sortir satisfets i segurs d'haver encertat.

Valoració:
Molt recomanable (en temporada baixa)


(Calificacions possibles:Molt recomanable, recomanable, be, s'hi pot anar, buffff)

El restaurant Bubbles (Girona)

El restaurant Bubbles es situat a la ciutat de Girona , aquest modern restaurant es la re-invenció del conegut Restaurant Albereda. En un moment donat els propietaris del Restaurant Albereda varen creure adient aprofitar els seus coneixement i la seva experiència per actualitzar la seva cuina i el seu restaurant, varen deixar el local on estaven situats, i varen apostar per un restaurant més petit i amb una imatge molt més moderna, malauradament no vaig anar mai al restaurat Albereda, i no puc comparar, però si que puc dir que no han fallat, un restaurant de tapes i mitges racions modernes, on la tradició de la seva antiga cuina també s'hi deixa veure, tapes tradicionals, re-inventades i tapes d'autor, no en va han estat premiats en totes les edicions del concurs de tapes de girona. .

Pots escollir diferent maneres de menjar en aquest restaurant, tenen menú diari  de dilluns a divendres, també tenen un menú de tapes i si tens molta gana i perquè no dir-ho, tens possibles, també tenen un Menú degustació amb opció de maridatge de vins, tot i així, tots els cops que hi he anant, he menjat de carta i carta de postres. El perquè te diferents raons, tant el menú tapes com el degustació tenen més d'una tapa a la que sóc al·lèrgic (és habitual en menús degustació), però també perquè em semblen excessius, menjant de carta i encertant els plats (difícil no encertar) pots menjar molt bé i fins i tot més econòmic que en els menús.

El servei és molt eficient i amable, se'ls nota el bagatge en restaurant de nivell, molt professionals i a l'hora molt propers, et pots deixar aconsellar en el vi sense por, que no a tots els restaurants passa.

Si ets dels que els agrada veure com es treballa a la cuina, aquest restaurant és perfecte, ja que des de la sala veuràs tot el moviment de la cuina, i fins i tot al final de la nit és possible que el xef vingui a la taula a preguntar si has quedat satisfet (bé, com a mínim nosaltres ens hi hem trobat).

Aquestes son tres tapes que he provat i que no em varen deixar indiferent, realment bones i recomanables:

Tonyina en crosta de cacauets, mel i coconesa

Ravioli de pularda amb crema de parmesà i ceps

Coca de ceps caramel·litzats, foie, melmelada d’albercoc i pernil






Per altra banda la forma del local, un quadrat, i la il·luminació, una llum blanca potent,  fan que el lloc sigui
una mica fred, fredor que han anat arreglant amb la decoració, però on encara tenen recorregut. Com ja he dit, també crec que els menús que ofereixen son excessius i per això surten cars.
Segurament encara em falta cultura de tapa d'autor, ja que personalment el trobo un pèl car, només un pèl, però amb una cuina deliciosa.

Valoracio: 
recomanable 

(Calificacions possibles:Molt recomanable, recomanable, be, s'hi pot anar, buffff)

Marrecs al concurs, dissabte o diumenge?

Què li interessaria més a Marrecs participar el diumenge o el dissabte?
Deixant de banda els típics debats de concurs si o concurs no, i amb la realitat que sempre que a Marrecs s'ha consultat, l'opció d'anar-hi ha guanyat per amplia majoria, juguem a preguntem-nos com a colla què ens interessaria més, dissabte o diumenge.

Deixant clar que estic segur que no canviarem la nostra manera de fer per quedar més a munt o més avall a cap ranking, simplement parlaré per xerrar.

Fem una mica de castells/ficció.
 Posem que avui és 31 d'agost 2014, i al rànquing estrella estem situats a la posició 13, posició que ens dóna plaça per participar al concurs el dissabte, però la més que segura renúncia de Minyons, fa que l'organització ens doní l'opció de participar-hi diumenge amb totes les grans. Parlo d'opció perquè com que la plaça no és teva, sinó que te l'ofereixen per una renúncia, la meva opinió és que hauries de poder decidir acceptar l'oferiment o no, diferent seria si has quedat entre les 12 primeres, aquí la teva plaça hauria de ser per diumenge peti qui peti. Bé doncs, tornant al supòsit del que parlàvem, que fem? acceptem l'oferiment d'anar-hi diumenge? o ens quedem la nostra plaça de dissabte?


A nivell mediàtic.
Anar-hi dissabte en principi ens atorga un paper protagonista en aquest dia i per tant minuts en tot tipus de premsa. Anar-hi diumenge ens situa com a colla comparsa, però el nostre nom queda associat al dia gran del concurs.

A nivell casteller
El dissabte l'exigència per actuar en solitari es menor, i probablement la majoria dels nostres castells es farien en ronda en solitari, en canvi diumenge, tots els nostres castells els faríem en ronda conjunta, amb el que això pot comportar a nivell de distraccions. També és cert que la colla que fa 2 anys va estar en aquesta situació, Castellers de Lleida, va actuar gairebé totes les rondes en solitari, ja que com la resta de colles feien castells de suficient nivell per actuar sols, ells quedaven com a única colla de la ronda conjunta.

A nivell horaris
Cal tenir en compte els 189km  i 2h en bus que tenim de camí. En dissabte significaria arribar tardíssim a casa, i en diumenge sortir a les 6:30 del mati de Salt. Segurament si hi anem dissabte, molta gent es quedaria a Tarragona per a l'endemà veure l'actuació de les grans, i si tens edat de sortir de farra. Aprofitariàs per sortir per Tarragona i  si no potser també sortiries, un dia es un dia , tot i que això comportaria anar-hi amb cotxe particular i si no tens molta corda agafar hotel. Per altra banda llevar-se tan aviat per actuar diumenge fa que estiguem força cansats a l'actuació, sobretot la mainada i en especial a les ultimes rondes.

A nivell públic
Com a mínim el concurs passat, dissabte la plaça estava força buida, tot i que sembla que aquest any el tema entrades el faran diferent per intentar-ho evitar, mentre que  el diumenge el caliu és impressionant.

A nivell ambient casteller
L'ambient de dissabte sembla més col·laboratiu, hi ha colles amb les que estem més avesats a compartir plaça i a ajudar-nos mútuament durant la resta de la temporada, diumenge l'ambient és més competitiu, però evidentment no amb nosaltres.


Bé, tampoc cal oblidar el gust i  el nom que et dona  actuar al concurs de diumenge, fer castells al costat dels que després plantarant un 5d9f o un 4d9 ... tot i que de ben segur que n'hi ha que prefereixen veure aquests castells amb la feina ja feta de dissabte i sense pressió del que has de fer tu.

Segur que hi ha més coses per plantejar-se, però jo ho deixo aquí, total és ficció, i si es convertís en realitat no em tocaria pas a mi decidir-ho, jo faré el que em diguin. De moment ja tinc hotel per la nit de dissabte a diumenge, si hi anem dissabte serà massa tard per tornar amb el nen, i si actuem diumenge, no tinc ganes d'haver-me d'aixecar a les 5 del mati

Tens un nadó? Barra lliure per opinar

Tothom opina de Futbol, i últimament també de política i d'economia, però si hi ha una cosa del que a la gent li agrada opinar, és del teu nadó, i mes si ets pare primerenc.
Tot comença durant l'embaràs de la teva parella, tot déu vivent te una teoria del perquè serà nen o nena, eps! i molts t'ho diuen com a ciència certa, amb una seguretat que no dona dret a replica. Durant aquest període descobreixes com ha  donat a llum la filla de la caixera del Mercadona... el que vinc a dir és que tothom t'explica el seu part i si ha estat dolorós i dur, no escatimen en detalls. Senyores! que es tracta de que anem a parir (la meva parella clar) el mes tranquils possible!

Un cop nascut, l'opinionisme sobre el teu fill augmenta, -fas pit? ah! molt be! es molt millor, però dóna-li també una ajuda de biberó,  -dorm amb vosaltres? us costarà molt després passar-lo al seu llit. -no porta xumet? ostres pensa que sempre et demanarà la teta
Hi ha una època en que no saps què li passa al teu fill, segurament fins al 20 anys, però jo em refereixo a quan només fan cac pip i non. Tranquils, sou els únics que no sabeu què li passa, la resta de la humanitat quan el teu nen plora ho te claríssim, -això és que te gana, -això és que te son -està cagat. Si si, el 90% de les persones et dirà una d'aquestes 3 frases, d'aquest 90%, només alguns dels amics sense fills hi afegiran el "potser" davant, l'altre 10% es reparteix de la següent manera: 1% son muts , 6% gent que va mes enllà (còlics, mal de panxa...) 4% gent que com tu, no sap què li passa (normalment pares amb nens de la mateixa edat).

Si el nen es de tamany petit,  sempre es culpa vostre, -només fa pit? es que clar la teva llet no deu ser bona, -feu-li reforç de biberó, -es que li doneu poc menjar... Anem a veure, de casa meu sóc el mes alt i faig 1,73, i la mes baixa era la meva mare, que feia 1,55 , i a casa la dona crec que tots estan per sota de 1,65, NO VEIEU QUE LO "RARO" SERIA QUE EL NEN FOS GROS!!!!!!!! Si, jo sóc gros, però aquest tamany me l'ha donat la mala vida, de petit era un collons d'esquitx.

El problema mes gros, és quan la gent opina sobre alguna cosa que per a tu és, o es converteix, en un problema, perquè acabes fent cas a diferents consells i vas donant tombs d'una banda a l'altra i això et destarota a tu, i suposo que al nen també.

Us asseguro que el que us explico, segurament queda curt, us dic de debò que gent que no coneixem de res s'ha atrevit a opinar sobre el nostre fill, o sobre el que segons ells fem malament (ni 1 ni 2, uns quants), a sales d'espera, a ascensors...

Jo personalment he après que sobre que els hi passa als fills dels altres, no opinaré si no em pregunten, i quan em preguntin intentaré pensar què i sobretot com, ho dic.  

I sense que serveixi de precedent, un consell: fent servir el sentit comú i la paciència, gairebé tot està solucionat

Llibres divertits i originals sobre aquest tema:

Padre, el último mono


Estic prenyat

El Restaurant Can Cassoletes (Pontós)

És un Restaurant situat a la petita localitat de Pontós .
Un Restaurant petit acollidor, amb mobiliari molt bàsic, un servei amable i amb una carta  plena de productes de proximitat.
Vàrem anar-hi amb un d'aquests vals regal (no em feu recordar quin, smartbox, la vida es bella, Dakota Box, no sé, un d'aquests) un val que ens descomptava el seu preu de la factura final.
El dia que hi vàrem anar érem els únics comensals, per tant la tranquil·litat era evident. Per començar ens varen portar una aperitiu, vàrem agafar 2 primers per compartir, unes Croquetes de parmesà i ceps, que eren molt i molt bones, i uns Ous trencats de Pontós amb pernil ibèric i foie. Doncs bé, aquest plat va resultar decepcionant.  Ens van servir dos ous ferrats tal qual, amb una mica de micuit ratllat per sobre, i del pernil encara n'esperem senyals de vida (per cert aquests ous trencats, 12€ a la carta) després els segons, Magret d'ànec amb salsa de xocolata , molt i molt bo l'altre segon plat no el recordo, però deixava força indiferent. A l'hora dels postres, una crema catalana, força bona i un coulant de xocolata, bé, coulant és el que vàrem demanar, ja que allò era una magdalena de xocolata (6,50€) servida sola, sense ni una mica de salsa o gelat. Per veure un Sinols negre , com gairebé sempre tractant-se de nosaltres, un D.O. Empordà, i un cafè per acabar.

La veritat es que fins aquest moment era difícil dir què en pensàvem del restaurant, una barreja de bons plats amb grans decepcions, acollidor, senzill, aparença de restaurant de poble ben cuidat i sense escarafalls, però un cop vàrem veure  la nota, ens va quedar clar que les pretensions del restaurant no es corresponien amb la realitat del qualitat-preu, mes aviat en quedava molt lluny, 82€ un dinar per 2 persones, amb coses tan senzilles com croquetes, uns ous ferrats, crema catalana i coulant. El servei era amable i no n'hi ha cap queixa, però les pretensions del preu fan que l'amabilitat sembli poc. Realment un preu molt fora de lloc, que va fer que les decepcions guanyessin pes, sort que anàvem amb un val regal que parava una mica el cop.

No sé, el restaurant porta temps obert, i per la seva situació, no pot pas funcionar per la gent de pas, ha de funcionar per recomanacions i per fer-se un nom, això hem fa pensar que potser vàrem enganxar un mal dia o no varem encertar els plats i que es mereixeria una segona oportunitat, però després recordo la cara que sens va quedar al rebre la nota, i a aquest preu no hi ha segones oportunitats que valguin.

Valoracio: 
Buffff


(Calificacions possibles:Molt recomanable, recomanable, be, s'hi pot anar, buffff)

Viure a les fosques

Hi ha una tendència molt important als ajuntaments en l'estalvi energètic, una tendència que seria molt positiva si es bases en l'eficiència dels recursos, el problema és que sembla que es basa en l'estalvi dels recursos.
Hi ha pobles i ciutats amb un problema lumínic important, Girona n'és un bon exemple, és una ciutat fosca. Els carrers del Barri Vell durant la nit són perfectes per escriptors de novel·la negre, o d'històries d'època, ja que per moments podria semblar que l'electricitat encara no hi ha arribat.
Tot hi així el problema de lumens a la ciutat de Girona és "pecata minuta" si ho comparem amb Salt. El Carrer Major, inclòs el Passeig Ciutat de Girona, te molt poca visibilitat (i és dels més il·luminats del poble) això fa molt difícil que aquest carrer torni a ser l'eix comercial que havia estat. El carrer Enric Granados te unes faroles altes de  poca potència, que a mes estan posades per sobre els arbre , per tant, sobretot a la primavera i a l'estiu, passar per aquest carrer un cop s'ha fet fosc és un curs avançat d'espeleologia , i com aquests exemples, molts d'altres.
Per altra banda també cal tenir en compte les molèsties que podria provocar l'excés de lumens als veïns, sobretot de baixos i primeres plantes durant les hores de son, per tant  la solució no passa per posar més faroles o de més potencia (no cal augmentar el consum) el que calen  són estudis de lluminositat i eficiència, que ens ajudin a tenir la il·luminació més adient amb el més baix consum possible, en moltíssims casos estudis que semblen inexistents o molt mal fets.
Cal ser capaç d'aconseguir el benestar dels veïns, però tampoc podem oblidar el comerç, i la il·luminació del carrer es importantíssima en la vida dels comerços. No necessita la mateixa llum un carrer comercial que un residencial, això es evident i cal tenir-ho clar, per tant els conflictes podrien esdevindré en els carrers comercials on segur també hi resideixen veïns. La solució podria passar per un número de luxs per les hores de són i un altre diferent per les hores comercials, i no crec que fos tan complicat d'aconseguir. Només amb una pensada distribució de les faroles i un rellotge horari que afectés a una sola fase ho podríem tenir aconseguit (no oblidem que l'enllumenat públic habitualment penja d'una línia trifàsica repartint les faroles en les 3 fases per no sobrecarregar-ne una) .

El restaurant Annie Hall (Santa Llogaia)

El restaurant Annie Hall és a Sant Llogaia, dins el club de tennis Figueres.

Es un Restaurant que te menys de mig any de vida, però que està regentat per un molt bon Chef (Josep Hernandez) que ha decidit obrir aquest restaurant després d'haver dirigit la cuina de l'Hotel golf Peralada durant 4 anys, i una àmplia trajectòria a cuines com la del Figueres Parc, el Restaurant la Gambina i el Casino de Peralada.

Cal parlar d'una excepcional combinació qualitat preu, vegeu per exemple el menú cap de setmana, 3 plats, postres, vi i aigua per 22€, al menú hi pots trobar plats tradicionals com son els canelons, plats d'alta cuina com es l'Steak tàrtar i plats d'autor com son els Daus de tonyina amb tomàquet concassé i vinagreta d'olives negres.

Evidentment no puc opinar de tots els plats, només he provat aquest menú un cop, i la meva tria va ser:

Crema de carbassa i mascarpone amb saltat de trompetes de la mort

Steak tàrtar

Secret d' ibèric rostit al punt amb pomes

Bisbalenc

Els plats de la meva acompanyant no els vaig poder provar, podríem dir que aprofita quan anem de restaurant, per menjar allò al que sóc al·lergic. Lògic, no? tots ho faríeu.

Carpaccio de llagostí amb escabetx de verduretes i pernil ibèric

Arròs negre cremós amb sípia i all-i-oli

Bacallà amb espinacs saltats amb cansalada i crema de parmesà

Maduixes saltades amb reducció de vinagre balsàmic i gelat de iogurt

(el bacallà i les maduixes sí que els vaig provar)

Realment espectacular d'aquells restaurants que saps que repetiràs, cal dir que de Steak tàrtar només n'he demanat 2 cops a la meva vida, i tots 2 escollint perfectament el lloc i Chef, és un plat massa delicat com per demanar-lo a qualsevol lloc.

Si entre setmana ets per Figueres i vols provar un menú diari una mica mes, diem-ne sibarita, que els menús diari habituals, en aquest restaurant el trobaràs per 15€, sí clar, costa mes € que els menús diaris dels restaurants de batalla, però si observeu les opcions del menú, queda clar el perquè .

El servei es eficient, professional i atent, es nota que porten temps a l'ofici.

Per buscar-hi contres, hi trobaríem la seva situació, a les afores de Figueres i lluny de tot, i la incomoditat (no excessiva) de la situació dels lavabos, al pis de baix al costat dels vestidors del club de tennis, ja que els lavabos no son exclusius del restaurant, si no que els comparteix amb el club de tennis.

Valoracio: (Molt recomanable, recomanable, be, s'hi pot anar, buffff)

Molt recomanable

P.D. Començo amb un restaurant que m'encanta, dels que no m'agraden tant o gens, ja en parlarem mes endavant

Foto: Steak tartar

Competitivitat en l'esport Base

He estat jugador de Futbol Sala durant forces anys, després entrenador, actualment sóc secretari d'un petit club que ha començat a apostar per la formació de nens en l'esport.

Aquí es on comença la meva contradicció personal, jo sóc una persona que en el món de l'esport em considero molt competitiva, sempre he entès l'esport federat com un espai per competir, però... a partir de quina edat? cal que els nens ho vegin com una competició, o com una diversió?

En els cursos de monitor de futbol sala sempre ens han explicat que els nens s'han de divertir i han de practicar l'esport des del respecte, però la realitat del que es practica (majoritàriament) és una altra, en el club en el que estic orgullós de militar, els monitors/entrenadors tenen des de la directiva i sobretot des de la direcció esportiva, una pauta clara, entre el jugador que juga mes minuts i el que en juga menys, la diferència ha de ser petita. Evidentment volem guanyar partits, però no a qualsevol preu.
 El que ens trobem en els rivals sol ser totalment antagònic, nens que juguen el partit gairebé sencer i d'altres que s'ho miren quasi tot des de la banqueta, monitors/entrenadors amb una necessitat de victòria esparverant, fins i tot amb necessitat d'humiliació al rival, partits que estan 7 a 0, i l'equip que guanya segueix pressionant a tot el camp. Això només serveix per alimentar l'ego del monitor, els que guanyen només pensen en robar la pilota i xutar, d'aquesta manera poc aprendran, i els que perden i es veuen incapaços de fer 2 passes seguides avorriran l'esport i l'acabaran deixant. Qui en serà responsable? (recordeu que estem parlant de nens) No seria molt millor, un cop el partit està guanyat, enrederir la defensa, per a que els que perden puguin jugar una mica i practicar el que han estat entrenant? i als que guanyen posar-los reptes dins el mateix partit? reptes com: no podeu xutar a porteria fins que a la jugada els 4 jugadors de l'equip hageu tocat la pilota o heu de superar al rival sense regatejar, només amb passades entre vosaltres.

De moment nosaltres seguirem amb la nostre manera de fer, i esperem que aquesta idea comenci a ser majoritària, com crec que ja ho es en el basquet català, esport en el que el respecte al rival fa anys que s'ensenya.

Podeu llegir una opinió semblant, a l'entrevista a Miquel Fontecha que van fer des de la Federació Catalana de Futbol