Tothom opina de Futbol, i últimament també de política i d'economia, però si hi ha una cosa del que a la gent li agrada opinar, és del teu nadó, i mes si ets pare primerenc.
Tot comença durant l'embaràs de la teva parella, tot déu vivent te una teoria del perquè serà nen o nena, eps! i molts t'ho diuen com a ciència certa, amb una seguretat que no dona dret a replica. Durant aquest període descobreixes com ha donat a llum la filla de la caixera del Mercadona... el que vinc a dir és que tothom t'explica el seu part i si ha estat dolorós i dur, no escatimen en detalls. Senyores! que es tracta de que anem a parir (la meva parella clar) el mes tranquils possible!
Un cop nascut, l'opinionisme sobre el teu fill augmenta, -fas pit? ah! molt be! es molt millor, però dóna-li també una ajuda de biberó, -dorm amb vosaltres? us costarà molt després passar-lo al seu llit. -no porta xumet? ostres pensa que sempre et demanarà la teta
Hi ha una època en que no saps què li passa al teu fill, segurament fins al 20 anys, però jo em refereixo a quan només fan cac pip i non. Tranquils, sou els únics que no sabeu què li passa, la resta de la humanitat quan el teu nen plora ho te claríssim, -això és que te gana, -això és que te son -està cagat. Si si, el 90% de les persones et dirà una d'aquestes 3 frases, d'aquest 90%, només alguns dels amics sense fills hi afegiran el "potser" davant, l'altre 10% es reparteix de la següent manera: 1% son muts , 6% gent que va mes enllà (còlics, mal de panxa...) 4% gent que com tu, no sap què li passa (normalment pares amb nens de la mateixa edat).
Si el nen es de tamany petit, sempre es culpa vostre, -només fa pit? es que clar la teva llet no deu ser bona, -feu-li reforç de biberó, -es que li doneu poc menjar... Anem a veure, de casa meu sóc el mes alt i faig 1,73, i la mes baixa era la meva mare, que feia 1,55 , i a casa la dona crec que tots estan per sota de 1,65, NO VEIEU QUE LO "RARO" SERIA QUE EL NEN FOS GROS!!!!!!!! Si, jo sóc gros, però aquest tamany me l'ha donat la mala vida, de petit era un collons d'esquitx.
El problema mes gros, és quan la gent opina sobre alguna cosa que per a tu és, o es converteix, en un problema, perquè acabes fent cas a diferents consells i vas donant tombs d'una banda a l'altra i això et destarota a tu, i suposo que al nen també.
Us asseguro que el que us explico, segurament queda curt, us dic de debò que gent que no coneixem de res s'ha atrevit a opinar sobre el nostre fill, o sobre el que segons ells fem malament (ni 1 ni 2, uns quants), a sales d'espera, a ascensors...
Jo personalment he après que sobre que els hi passa als fills dels altres, no opinaré si no em pregunten, i quan em preguntin intentaré pensar què i sobretot com, ho dic.
I sense que serveixi de precedent, un consell: fent servir el sentit comú i la paciència, gairebé tot està solucionat
Llibres divertits i originals sobre aquest tema:
Padre, el último mono
Estic prenyat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada